CAT|ESP

La raça bovina menorquina va arribar a l’illa amb els primers pobladors durant l’època talaiòtica, un poble de la Mediterrània que donava culte al brau o toro.

Durant molt temps coneguda com “Mahonesa”, fou fins fa poc més d'un segle el boví predominant de l’illa. Amb la importació de races per a la producció làctia durant el segle XX, el cens de vaques menorquines va disminuir fins a pràcticament desaparèixer.

Fou a partir dels anys 60 i 70, en part gràcies a l’esforç de la família Seguí, que millorà la seva popularitat i cresqué el nombre d’exemplars.

Origen

La raça actual de vaca menorquina deriva del tronc racial Turdetà o roig convex, distribuït per la meitat nord de la Mediterrània seguint el pas de la cultura del vas campaniforme, segons la teoria de l’expansió mediterrània del boví roig convex. I està emparentada amb la raça Marinera, ara desapareguda i que habitava en el llevant espanyol.

En qualsevol cas, s’ha de considerar l’ampli mestissatge ocasionat per la varietat de races que es varen introduir a l’illa durant les contínues dominacions.

Morfologia

  • Dimensió: Mitjana a grossa
  • Cap: Perfil subconvex i curt
  • Morro ample i ulls oblics
  • Coll: Musculat amb papada
  • Cornamenta: Majoritàriament sulls
  • Orelles: Grans i amb pèl
  • Mucoses: Rosades o grises
  • Cos: Profund
  • Tòrax: Profund i ventre ample
  • Línia dorsolumbar: Recta
  • Gropa: Ampla i angulosa
  • Extremitats: Mitjanes o llargues
  • Aploms: Correctes
  • Potons: Amples i forts
  • Cua: Inserció alta
  • Pelatge: generalment roig, que pot variar des de ros clar a castany fosc. S’accepten degradacions de color, obscurs, fumats i petites taques blanques al braguer i baix ventre, així com la borla de la coa entrepelada en blanc o en negre.
  • Pel: fi i curt
  • Pell: relativament gruixuda.
  • Caràcters generals: Són animals llargs, harmònics, d’aparença forta i rústica però tranquil·la, sense faccions acusades d’aptitud unilateral
  • Producció

    És una raça d'aptitud mixta, semblant a les grans races franceses o centreeuropees:

    La producció làctia es destina fonamentalment a l’elaboració de formatge, que es comercialitza com a producte de gran qualitat.

    Al voltant del 70% dels exemplars posseeixen l’al•lel B, responsable de la producció de k-caseïna que optimitza la producció de formatge. Un percentatge elevadíssim comparat per exemple amb la Frisona (4%). I l’al•lel C, molt poc comú a la resta de races europees.

    Es considera que posseeix un creixement i rendiment carni acceptable, i la seva qualitat ha sigut contrastada i reconeguda per diversos estudis.

    El 2005 l'associació crea la marca de qualitat "Vermella Menorquina" amb l'objectiu de garantir la traçabilitat i qualitat de la carn de boví de raça.

    Sistema d'explotació

    És una raça de fàcil maneig i molt tranquil·la. Qualitats molt valorades que fan que alguns ramaders incorporin aquesta raça per desintesificar les seves ramaderies de boví lleter.

    La reproducció es realitza generalment per munta natural i presenta bons índex de fertilitat, amb una mitjana de 0,9 parts anuals i un percentatge de parts viables proper al 100%.

    La base de l’alimentació és el pastoreig. A Menorca es practica un sistema de rotació a les denominades “tanques”, a les quals creix una gran varietat de flora. La raça està completament adaptada a les variacions del clima illenc i resisteix excepcionalment durant les èpoques d’escassetat.

    La vaca menorquina és una eina clau en la conservació del medi ambient de l'illa, del qual en forma part de manera quasi indivisible.