La vaca menorquina continua en perill d’extinció. Tot i que la finalitat principal sigui la seva conservació per evitar-ne la desaparició, no deixam de banda la seva millora, ja que tenim clar que aquest camí ajuda a la rendibilitat de la seva cria i produccions associades per part dels nostres ramaders i ramaderes. Si la cria d’una raça determinada no és rendible, tendeix a desaparèixer. Per tant, cercam una conservació que ens millori la raça, a la vegada que la seva millora ajudi a conservar-la.
Aquí pots consultar el nostre programa de cría.
Mira aquí el darrer estudi extern de la Universidad de Zaragoza.
BANC DE GERMOPLASMA
El banc de germoplasma és una eina clau de cara a garantir la conservació i supervivència d’una raça davant una possible epidèmia o pandèmia que afecti al bestiar boví. Es tracta d’extreure semen, òvuls i/o embrions per a la seua conservació a llarg termini. Es seleccionen els donants baix criteris de biodiversitat, aptitud sanitària i genètica.
Aquest material genètic es conserva en nitrogen líquid, a uns – 195,8 °C, baix un estricte control sanitari i de traçabilitat. L’objectiu és que, davant d’una possible situació de risc de desaparició de la raça, es pogués reconstituir-la i recuperar-la. És important no perdre aquesta raça tant per motius ecològics com de seguretat alimentària.
BIODIVERSITAT
La coevolució de la vaca menorquina amb l’ecosistema mediterrani durant tants anys permet que aquesta raça no només presenti una especial adaptació a aquest medi, sinó que també formi part important de l’entramat d’interaccions amb diferents espècies silvestres de flora i fauna de l’illa, de manera que afavoreix la biodiversitat d’aquests ecosistemes agraris i forestals.
Per a mantenir aquest paper potenciador de la biodiversitat silvestre de la vaca menorquina en bon estat de salut, també és important mantenir una bona biodiversitat intra-racial d’aquesta, de manera que en tot programa de millora o cria de la vaca menorquina es treballa a nivell tècnic i ramader per evitar nivells de consanguinitat no recomanables. Aquest treball cobra especial impotència en una raça de baix cens, en perill d’extinció, com és la menorquina.
MILLORA GENÈTICA
Dins aquest camp, en primer lloc, es treballa per evitar malalties genètiques (com ara l’alteració cromosòmica coneguda com Translocació Robertsoniana 1/29). Per a tal finalitat s’analitzen, com a mínim, tot els sementals que es volen deixar com a reproductors.
Les diferents línies de millora genètica actuals estan encaminades sobretot a potenciar les virtuts de la vaca menorquina: la qualitat dels principals productes que s’obtenen d’ella (carn, formatge i gelat). S’analitzen i es seleccionen els animals amb millors proteïnes làcties (k-caseïna, B-caseïna i B-lactoglobulina). De la mateixa manera, també es seleccionen els animals amb millors resultats dels enzims càrnics que afavoreixen la tendresa de la carn (CAPN 316, CAPN 4571 i CAST).
MILLORA MORFOLÒGICA
Gràcies al treball conjunt entre els nostres ramaders i ramaderes associats i els diferents jutges qualificadors de la raça, la millora morfològica es realitza observant individualment les formes i moviments dels animals en finca, en el seu ambient. Els jutges qualifiquen els animals majors de 3 anys, tant per parts com globalment, obtenint millor puntuació aquells que s’aproximen més a l’estàndard racial (el que vindria a ser l’ideal de vaca menorquina). Aquest estàndard ideal sobretot està dirigit a mantenir els trets característics de la raça, a la vegada que potenciar les formes que allarguin la vida del animals (evitar coixeres, infeccions mamàries, etc).
Els resultats de les valoracions morfològiques es van comentant amb els ramaders en la pròpia finca. Posteriorment també es registren digitalment al programa del Llibre Genealògic de la raça (SGELMEN) i els nostres associats hi tenen accés de cara a tenir-los en compte per a seleccionar les futures generacions reproductores.